Quasi le pegue una volta com a un calcetí a l'entrada sobre el sinó exceptiu. L'havia fet massa embolicada, amb un poc massa de dades complementàries i marginals. Takse n'ha fet una lectura de prova —posant molta bona voluntat— i m'ha fet vore que he de destacar la informació més rellevant i deixar els afegits on no destorben la primera lectura. Si de cas es dona, que es queden on no destorben, per a una relectura interessada. Si no relectura, consulta ocasional.
Mentres m'ho vaig repensant i repassant trobe un cas («I què, sinó?») en el còmic Maus d'Art Spiegelman (1978-1991). 🔗 (Eixa coma crec que es deu més al costum que a la necessitat.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada