divendres, 3 de març del 2023

La cafetera al foc

Deu ser l'hivern, o este hivern. De matí em venen al cap tres o quatre coses sobre les quals puc anar barrinant. Però mentres van passant les traduccions i les correccions, me se van pansint les idees. Després de dinar ja quasi que només tinc ulls per al pandero —que dia ma mare— i algun còmic, si les iŀlustracions són grans, aixina que només em queda esperit per a elaboracions més o menys mecàniques, com ara fitxar els dos llibres que han entrat en la biblioteca dels perllegir, millorar l'edició de la Viquipèdia o revisar alguna fitxa antiga que puga posar al dia sense massa recerca.

Abans de caure he acabat de vore Kill To Bravo de Paul Katis (2016), 🔗 que tenia un 7,1 en imdb, una puntuació encertada. El film té una trama cruel, tensa, simple i absurda alhora, com eixa guerra, és a dir, qualsevol situació que s'haja de resoldre amb armes i violència. (Llàstima que no tenia la versió original en anglés disponible).

Ah, toca pujar a posar la cafetera al foc. El café de Takse.

2 comentaris:

  1. He parlat amb l'E.S.Reig sobre la paraula després i la locució en acabant (encant en el nucli dur de La Safor Potries, La Font i Vilallonga) i encara que, segons el CIVAL, després siga més antiga,1348,1443 sembla ser una paraula recuperada per ser més pareguda a "después"
    .

    ResponElimina
  2. La llengua sempre és diferent del que hauria pogut ser en un altre context i amb una altra història. El banc del «sinofora» és còmode i sempre està al solet o a l'ombra, segons la temporà.

    ResponElimina