Lligc en l'Ara un article de Laura Serra («Patates i creïlles: així serà el nou diccionari normatiu que ampliarà el català estàndard ») on apareixen unes declaracions de Teresa Cabré. N'hi ha un fragment que em fa pensar:
L’iec posaria el focus en el conjunt de la llengua «per la seva autoritat històrica, el seu model de llengua integratiu, per la seva composició i també per la seva voluntat», afirma Cabré, mentre que l’avl s’ocuparia de la varietat valenciana del català.
Em sembla difícil, ineficient o inclús contradictori això de posar el focus en el conjunt. Però eixa expressió deu ser una síntesi que ha fet la periodista. La presidenta de l'institut deu estar expressant la idea que l'IEC té una visió general de la llengua. Això no seria, per tant, posar-hi el focus, sinó ampliar la perspectiva.
De totes formes, el fet que «l’iec posaria el focus en el conjunt de la llengua», seguint la seua trajectòria i la pràctica habitual, és pot entendre aixina: posen el focus en Catalunya. Això és ben raonable, ja que són l'autoritat lingüística de la Generalitat de Catalunya (Llei 8/1991).
Però, derivat d'eixa concepció o visió general que volen practicar, si atenen el conjunt de la llengua, han de tractar de col·laborar amb l'avl. És clar, una volta acceptat que els diferents noms de la llengua («català» i «valencià») fan referència al mateix objecte, també s'ha de considerar que l'avl ha de tindre una visió general de la llengua, encara que la seua autoritat quede restringida administrativament al País Valencià.
L'avl no té la història —ni hauria de tindre encara les rutines i les inèrcies— de l'iec, és una institució que encara està creant-se i consolidant-se i ha d'aprofitar totes les possibilitats de col·laborar amb l'iec. L'acadèmia té el mateix estatus que l'institut, pel que fa a la llengua, però té la faena ingent d'arribar a tindre un obra sòlida i profunda que estudie tota la llengua, que n'impulse i estenga l'ús, que millore la normativa, que treballe, ara sí, posant el focus en els problemes i en trobar les solucions.
I pel camí s'haurien de trobar les dos institucions (i la resta de les que treballen pel valencià-català), col·laborant i evitant l'excusa eixa d'«això no es diu» a Catalunya, al País Valencià, a l'Aragó, al Carxe o a on siga que (encara) es parle la llengua.
Totalment d'acord.
ResponElimina