Vaig acabar de llegir El diable es va aturar a Orà de Joan-Daniel Bezsonoff amb la sensació que no vaig entendre massa bé el sentit del relat. La trama pareixia que pretenia que mos escabussàrem en un temps, un ambient i una ciutat, però que no aconseguia centrar-se en res concret, llevat de caracteritzacions i descripcions tirant a carregoses on vaig trobar que la intenció de l'autor era clavar lèxic i modismes peculiars a tort i a dret. I després ja vorem com fem quadrar la trama —que es resol amb dos grapats, i este conte s'ha acabat—.
No arriba a cent cinquanta pàgines, però me se va fer llarg pel compendi lèxic connotat, la trama previsible i evident, les caracteritzacions tòpiques i les descripcions forçades que componien un retrat de ciutat de cartó pedra amb ànima de suro blanc.
Com que venia d'un de Simenon Le revolver de Maigret, entenc que la meua lectura estava condicionada pel to sec i la trama mínimament consistent d'esta, d'estil simple i amb tocs lèxics i expressius coŀlocats per a ambientar-mos en un to policíac, sense cap intenció d'entabuixar la lectura amb demostracions de sinonímia llebresca —i llibresca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada