La franja de la llengua

A la Franja, a l'Aragó, l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua ha adoptat un acord per tal que les institucions públiques que utilitzen la llengua ho facen seguint una normativa concreta. La part dispositiva de l'Acord normatiu 1/2023, de 27 de febrer, té la redacció següent: 🔗

Als efectes previstos als articles 7.2 i 8 de la Llei 3/2013 i en relació amb el català d’Aragó, es considera «ús correcte» d’aquesta llengua la utilització del model normatiu composicional establert per l’Institut d’Estudis Catalans al Diccionari de la llengua catalana, la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana. Tanmateix, pel fet d’inscriure’s en el context normatiu de la llengua comuna i per proximitat dialectal, en la mesura que coincideix amb la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, també és aplicable el determinat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al Diccionari normatiu valencià i la Gramàtica normativa valenciana.

L'Acadèmia Aragonesa de la Llengua ha optat per estendre a l'Aragó la vigència de la normativa lingüística compartida per les institucions normatives catalana i valenciana. Inclús el factor de «proximitat dialectal» els ha induït a ressaltar la validesa en aquelles terres de les decisions valencianes.

A pesar d'eixa amplitud de perspectiva que permet adoptar els trets compartits amb totes les variants occidentals de la llengua, la redacció en eixe punt és forçada, ambigua, ja que l'expressió «en la mesura que» equival a dir que no s'accepta del tot la normativa valenciana encara que coincidixca amb la variant dialectal compartida de la llengua. És a dir, que al final només s'accepta completament la normativa oficial fixada per a les institucions de Catalunya.

No sé com deu haver anat el debat per a adoptar eixe acord, però espere que l'efecte siga positiu pel que té de facilitar l'ús oficial. Les deconnexions normatives no haurien d'interferir en la vitalitat de la variant dialectal —és a dir, en la vitalitat de la llengua— «en la mesura que» s'utilitze en tots els àmbits possibles també a l'Aragó, inclús botant per damunt d'algunes innecessàries fronteres que algunes unes confuses atribucions normatives construïxen entre els territoris que compartim la llengua.