És a dir, «espanyols»

Escoltar i vore el vídeo de la infermera inclement que pareix convençuda que l'única llengua vàlida per a ser infermera és la que ells —els castellans— obliguen als altres a aprendre i a saber, hauria de fer mal en l'ànim de quasevol demòcrata. Però no serà aixina, perquè en l'ànim de molts que es creuen demòcrates pesa més el fet de ser espanyolistes (és a dir, castellans contra la resta, és a dir, segons ells ho deuen vore, «espanyols») i, per tant, la democràcia i els drets lingüístics dels qui no són castellanoparlants se'n pot anar a pasturar.

De totes formes, el possible rebombori per eixe vídeo no té massa trellat. La situació sociolingüística actual es va originar en el franquisme —i abans inclús—, però actualment té a vore amb la deixadesa, la desídia i l'engany ciutadà i polític, i no amb el fet que hi haja poders fàctics i mediàtics que torpedinen les polítiques i les gestions lingüístiques: això s'ho fa a soletes el president Morera en les Corts Valencians i el president Puig en la Generalitat Valenciana devaluant o suprimint la necessitat de l'ús i el coneiximent del valencià en qualsevol dels àmbits que gestionen.

En les Corts Valencianes —deixem de banda ara l'acord per a la gestió de les convocatòries d'oposicions— podem llegir els informes jurídics elaborats pels lletrats de la cambra estes dos legislatures passades: 16 de 16 en castellà. ¿En quina llengua els han demanat eixos informes? ¿No seria més efectiu aplicar en la institució que presidixes en lloc de deixar-ho per als titulars dels mitjans sense que es concreten en res?

La Generalitat Valenciana no ha regulat encara l'ús del valencià en l'etiquetat i presentació dels béns i servicis comercialitzats al País Valencià, a pesar que el Tribunal Constitucional va considerar que això era possible tant en la Sentència 147/1996 com en la Sentència 88/2017. En este àmbit s'han dedicat a intentar «apanyar» coses que tenien un poc de existència i vitalitat —com ara la immersió lingüística deficient— sense resoldre abans les coses que no és que funcionen malament, és que encara no existixen.

Tal com diu Francesc Viadel, i eixe deu ser el xantatge sentimental i ideològic al que es dediquen molts polítics valencians:

La situació encara podria arribar a ser pitjor si l’Estat acaba per caure en mans d’unes formacions polítiques obertament supremacistes, culturalment assimilacionistes, fanàticament nacionalistes, sense necessitat de dissimulacions.

Francesc Viadel, «Puto C1, putos catalans, puto supremacisme lingüístic», Diari La Veu, 06.03.2023. 🔗