Demane sobre el nom de la ciutat egípcia Xarm-al-Xaikh, Xarm-al-Xeikh, Xarm-al-Xikh..., que no crec que convinga escriure híbridament Xarm-al-Xeic. Això servix de complement alleujador de la continuació de la jornada esperpèntica del parlament espanyol, on hem d'assistir a un espectacle que confirma que l'edatisme no té fonament, ja que els destrellats ideològics es perpetren a qualsevol edat, com demostra Ramón Tamames, 🔗 que ara confirma que la seua ideologia anterior era una versió simulada de l'actual, o al revés: la cosa és eixir per la tele.
Des del tren encara es veu l'antiga fàbrica de conserves El Quijote que va caiguent a trossos. 🔗 Sí, una ideologia que es conserva, encara que siga malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada