El costipat —sense eixa n de cultisme decadent— se'n va anant a poc a poc, passant ara per la veu presa i els mocs. Estos processos van evolucionant fins que el cos aconseguix desfer-se'n. El dia mundial de la poesia d'enguany, 🔗 la visita dels parlamentaris europeus que investiguen el cas d'espionatge als independentistes catalans amb el programa Pegasus, 🔗 la moció de censura que encapçala Ramón Tamames i que tanca el seu cercle ideològic totalitari, m'entere que la wiccac 🔗 continua existint... Hi ha dies aixina, en què el paracetamol mos fa fer combinacions estranyes.
Tant el DNV com el DCVB, porten n.
ResponEliminaLa paraula ja fa anys (tota la meua vida, com a mínim) que no és un cultisme, sinó un terme d'ús general, i en eixe procés ha perdut eixa -n-. Inclús apareix aixina en els exemples del DCVB.
ResponEliminaJo crec que una cosa és escriure i una altra és parlar.Em pareix bé dir encabant, però escriure en acabant.Quasi ninguna llengua del món escriu igual que parla.Ni els influèncers de ponent ho fan.
ResponEliminaNo escrivim com parlem perquè, tal com dius, parlar i escriure no són la mateixa cosa. Les llengües es parlen. Les limitacions de les normatives per a l'escriptura i de la gestió que se'n fa, són defectes, no són virtuts. Eixes normatives solen millorar gràcies als qui les usen seguint la llengua més enllà de les previsions de la norma.
ResponEliminaI com hem de fer per combatre les instrussions forànies?Com erradiqurm el bona vesprada?
ResponEliminaLes societats es beneficien més amb la gestió del canvi que amb la defensa contra el canvi. Les intrusions forànies barregen la genètica i les llengües. Cadascú té la seua capacitat i responsabilitat indiv¡dual per a actuar en benefici de tots. Com dia Fuster (i més gent), la política que no fem mosatros, la faran contra mosatros.
ResponEliminaJo,que no tinc cap estudi lingüístic doncs els cursos que vaig fer foren més d'actitud que d'aptitud (Carles Salvador), crec que no és lo mateix una llengua expansiva que una llengua en perill d'extinció.Em sembla que els anglesos no tenen acadèmia de la llengua.Però crec que no els fa falta.A nosaltres sí.
EliminaLa institució pot ser útil, però serà insuficient, perquè si la llengua deixa d'usar-se no és a causa de cap problema lingüístic, sinó que és un problema legal i polític. Ah, si s'hagueren difós més les actituds que les aptituds, ho tindríem millor.
EliminaTens més raó que un sant.Sols voldria que don Joaquín, en el parlament valencià, sols parlarà en valencià.
ResponElimina