M'arriba hui l'últim llibre de la trilogia sobre la guerra civil que va escriure José María Gironella en aquell moment, Josep Maria Gironella en la versió traduïda posteriorment. La curiositat és que el segon llibre, Un milió de morts, l'havia traduït «B. Bardají Móres», però el tercer, Has esclatat la pau diu que l'ha traduït «B. Bardagí Moras», que deu ser la versió correcta, ja que apareix com a «corresponsal» en el fons d'Eduard Artells i Bover de l'Institut d'Estudis Catalans.
L'edició de la segon part de la trilogia no conté massa errades ni errors, però sí que és un poquet gros que el nom del traductor continga tanta variació, més encara pensant que en aquella època no era ja cap desconegut de l'ofici de correcció, tal com podem llegir en «Bardagí, el corrector que cantaba» del bloc Negritas y Cursivas. 🔗
En l'apunt de Negritas y Cursivas llegim que Bartomeu Bardagí Moras, a més de corrector era cantant (tenor), cosa que va detallar un poc La Vanguardia en una nota necrològica:
Fallece en Barcelona el tenor Bartomeu Bardagí
El tenor Bartomeu Bardagí falleció el martes en Barcelona, tras media vida dedicada al canto en el Liceu, donde interpretó numerosos papeles operísticos italianos (el difícil Pong, en Turandot) y alemanes (el no menos difícil «Primer judío», de Salomé). Bardagí debutó en el Liceu el 10 de enero de 1948 como Marcó, en El giravolt de maig de Toldrà, y cantó en 57 funciones más hasta 1982. Durante muchos años fue el tenor de la Missa de les Santes, de Mataró, y en 1956 cantó la Novena de Beethoven en Valencia junto a una singular debutante soprano: Montserrat Caballé. – R. A.
Sembla que és el pare del guitarrista Josep Maria Bardagí (1950-2001), 🔗 tal com indica Benigne Rafart en «Blue tròpic» (Quadern el Pedraforca 19.03.2006) 🔗. En la xarxa he trobat un rastre d'eixa filiació per carambola: en un article de l'iec 🔗 agraïxen als fills Montserrat i Pere l'eviament d'un llibre. Eixe Pere Bardagí ha de ser el violinista 🔗 germà de Josep Maria. L'únic lligam directe que trobe entre Josep Maria i son Bartomeu és una coŀlaboració en el disc Tal com raja de Joan Manuel Serrat, on el pare firmava com a corrector. 🔗 Si això és aixina, es pot entendre un poc més la frase d'Albert Jané:
La vida no sempre va tractar Bartomeu Bardagí amb la bondat que, sens dubte, mereixia, però va suportar la desgràcia amb una resignació digna i exemplar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada