A partir de dilluns tornaré a la llengua quasi real dels polítics en l'hemicicle. No és que siga una llengua del tot franca, carnosa i complida, però és la mitjana de la llengua que políticament els valencians mos podem permetre, enrevessada pels partidismes i pels prejuís normatius assimilats maniosament.
La ponentà ho fa quasi pasqüer, per no dir d'estiu. Cremem etapes sense quasi adonar-mo'n. No ho hem vist vindre i ja s'ha acabat. Però també és un descans comprovar que no estem del tot encadenats a una única condemna... Sí, mirant-ho bé, que n'hi haja més d'una pareix un agreujant, però en realitat mentres et trasllades a la nova situació, i durant un temps, els músculs s'estiren i el cervell es ventila, el cos es reajusta per a aprendre les destreses noves i adquirir les necessàries. Amb les orelles ben obertes als dialectes valencians i espanyols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada