dimecres, 4 de juliol de 2018

Ventilació democràtica

Per a ventilar un poc el cap, faig una corregudeta pel riu: 06:58 + 06:54. Faig la mitat del recorregut habitual, però no aconseguixc anar al doble de velocitat. Curiositats de la física (i de la forma).

Per tant, com que vaig ràpid i després faig la vesprada setmanal en la faena, no arribe a desconnectar de la sensació de degradació laboral, professional —i, lamentablement, política— que em produïx l'estat organitzatiu i de gestió de l'administració de les Corts.

La part dels polítics va com va, i és una responsabilitat compartida amb la ciutadania en general. Després veig The Handmaid's tale, i me s'agreuja el sentiment d'estafa ideològica i ètica que he tingut quan m'ha arribat, este matí, el reconeiximent del huité trienni. L'he posat en el context de la gestió sindical que he compartit durant quatre anys amb companys i companyes d'altres sindicats. Coses pitjors n'hi han, cosa que no és cap consol. Perquè mentres treballàvem per tal de millorar laboralment i professionalment, les rutinetes i les magantxes dels poders burocràtics tenen segrestada l'ànima institucional. La cosa és que l'administració de la institució legislativa funciona com si fóra la botigueta del cantó.

Per sort, en una democràcia, és lògic pensar que arribarà el pla de sanejament que ventilarà un poc més que el riu al plemigjorn. I va bé que algú comente alguna cosa en positiu, com ara Teresa Ciges: «El pas endavant d'Enric Morera». Entre altres coses, per eixe pas avant estava treballant també la secció sindical de l'STAS de les Corts.