El fet d'estar sempre reclamant i reivindicant deu ser la conseqüència més visible i cridanera de diversos inconvenients, que tant poden ser la falta de raó (o l'excés de raons) com la falta d'influència o de poder, fins i tot un poc de mancances a l'hora de convéncer a ningú de res.
Estic preparant una nova versió de les meues catilinàries habituals, encara que, en el meu cas, no contenen gens de violència, però sí un grau elevat d'exigència més ingènua que recriminadora. I tot al voltant de la poció màgica que aconseguixca fer caure els Obèlixs de torn de nou en la marmita, però esta volta amb caldo social, laboral i professional.
Doncs, això, n'hauria de fer un còmic. I s'acabaria amb el bard aquell —que declamava quan el ferrer opinava que no tocava—, com sempre, lligat i emmordassat a una vora de la festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada