divendres, 6 de juliol de 2018

Després del mal

Cal saber-ho i repetir-ho, certament, però no sé si amb això aprenem realment que hi ha maneres molt diferents de pensar i de viure. I de donar malviure. Ara mateix podríem situar les mateixes imatges en qualsevol altre lloc d'esta nova prehistòria —esperant la història bona, diríem— que escrivim amb tant d'acarnissament.

El documental es diu «Après Hitler». Un document més del malson que no parem de reescriure amb més mala lletra que reflexió clara i serena, una composició amb el colors més colpidors i sempre amb una sobrecàrrega de tristeses que arriben a ofegar-te. I també el pesar de vore una barqueta que no corre fortuna davant de Líbia. Després del mal encara n'hi ha més.