Encara enmig de decensís perquè esta ¿primera? presidència d'Enric Morera i d'una mesa de les Corts plural i progressista s'acaba amb la sensació que la legislatura ha estat desaprofitada —no perduda, però sí prou malbaratada, ¡i encara queda quasi un any!— pel que fa la millora institucional, a la reorganització administrativa de les Corts, a les possibilitats d'avanç laboral i professional, lligc en el llibre d'Ignacio Sánchez-Cuenca La superioridad moral de la izquierda un passatge que em confirma que la situació no és cap novetat —tal com l'edat mos permet intuir des de fa temps—:
L'esquerra sol reclamar més participació en el procés polític, espais més efectius de deliberació i l'extensió de la democràcia a l'àmbit de l'economia [...], sense comprometre's a penes en els temes institucionals.
I això podem enllaçar-ho amb l'«infantilisme», que també comenta el llibre que s'adjudica a l'esquerra. No sé això té a vore amb l'anàlisi de Piaget i les etapes de creiximent dels xiquets, però el mal és que hem notat massa eixa falta de responsabilitat i de capacitat d'intervenció institucional durant tota la legislatura. Mentrestant, la inèrcia dretana que duia l'embarcació ha continuat marcant el rumb de la institució. Ni requisit lingüístic que no siga l'espanyol, ni promoció interna en condicions, ni aula de conciliació, ni canvis de grup a tots els afectats per la inadequació amb les funcions. Ni... cap «compromís» seriós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada