Ahir vaig tornar a fer un poc de ventilació de ribera: 07:09 + 06:51. Això servix per a airejar les idees, el cap, moure els músculs i rebaixar la tensió. Però no ha evitat que hui tinguera un petita baralla amb una companya de faena que me s'ha posat hostil amb el típic recurs del bon atac com a millor defensa. És possible que li haja molestat un comentari meu sobre el fet que hi ha qui només es preocupen laboralment quan els afecta a ells en persona i que, mentres no els afecta, no s'envisquen gens. I ahí estem alguns trencant-mos les banyes sindicalment, i engolint-mos que només els interesse «això meu».
Bé, no és que siga possible, és que li ha molestat això que he dit. I ha començat a amollar-me penjaments, menyspreus i desqualificacions de manera ben agra. I sense deixar-me parlar ni escoltar-me. La grossa ha arribat quan jo intentava clavar basa i li repetia: «¿Em deixes que m'explique?». M'ha sorprés amb: «¡Masclista, que eres un masclista!» Arribats ahí, mut i callut, evidentment, ja no sabia de què em parlava.
Per no tindre l'aire enrarit la resta del mes, amb la calor que fa, després del descafeïnat de la una, quan he tornat a seure li he demanat que em perdonara pel comentari inicial. Un recurs d'autoajuda, diríem, perquè estic segur que continuaria botzinant. Hem fet pau. Continue sense entendre quina mosca li ha picat, però, pel mateix preu, preferixc deixar de remugar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada