dimarts, 10 de juliol del 2018

La desacreditació pràctica de la llengua

Hui ha segut un dia d'eixos que et cauen de les mans, com ara la tassa del desdejú de Takse, que per poc no ha anat per terra. Més tard, estenent, m'ha caigut una pinça al carrer. Sort que no passava ningú en eixe moment. Tant quan estenia la roba com quan arreplegava les safes amb la roba eixuta, me s'ha demuntat el clauer. I a pesar de la perspectiva, he anat a córrer pel riu i la cosa ha anat normaleta: 06:55 + 07:02.

Però me s'ha ocorregut tirar un poc de bicarbonat amb vinagre pel desaigüe de la pica. He sacsat el pot i he escampat el bicarbonat. L'he pogut arreplegar, i encara ha fet faena en la pica. Va, em pensava que res més per a hui, però Takse m'ha escrit pel Hangouts que mirara la notícia del Diari La Veu (10.07.2018):

PSPV i Podem s'alien amb PPCV i Ciutadans contra el requisit lingüístic del personal de les Corts

Abans de dinar, m'he entretingut desfogant-me enviant una nota al diari, per precisar algunes coses. Perquè el que és lamentable no és que siga «contra» el requisit del personal de les Corts, sinó contra la idea del que ha de ser la gestió lingüística d'una adminstració democràtica al País Valencià. Segons els partits polítics del titular i els sindicats UGT i CCOO, consistix a omplir-se la boca de retòrica buida per l'ús del valencià. Però a l'hora dels fets, aplicar una concepció castellanista excloent. Cap sorpresa. I ara només cal que diguen que són partidaris de la igualtat dels sexes, però que, com és sabut, hi hi un acord social tradicional a discriminar les dones... ¿O només si parlen en valencià?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada