La Mesa de les Corts Valencianes regida per Juan Cotino no atén a raons legals ni es para en arguments. Es boten l'Estatut de personal de les Corts Valencianes en prorrogar unes interinitats per acumulació de tasques que no es poden prorrogar legalment. Els ho assenyale i els demane que ho esmenen, i em responen que desestimen la meua soŀlicitud. Això sí, no em diuen que no tinc raó —perquè no poden—. En fi, no és la primera volta, ja els han condemnat diverses voltes els tribunals, però eixes sentències són de la justícia versió impunitat política. Viuen en un rusc legal.
Un sistema en què la legalitat és optativa per als que tenen el poder, un sistema que es basa en la imposició arbitrària de normes als funcionaris i funcionàries, ja sabem què en diuen quan això passa en Cuba o en Veneçuela, sabem com trauen pit de la manera més arrogant possible. Però quan són ells els qui atempten contra la norma i els demanes que s'ajusten a la legalitat que ells mateixos van redactar, acorden no fer cas i continuar amb l'acord anterior, «mantenint-lo en els termes en què va ser adoptat», em diuen.
Tracten com a criminals els ciutadans i diputats que es posen una samarreta de protesta contra retallades socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada