El tribunal dels drets humans d'Estrasburg posa al seu lloc la denominada doctrina Parot espanyola, per la qual l'estat aplicava retroactivament una legislació penal que era perjudicial per a les persones condemnades. El tribunal la tomba, és clar. Vist aixina, és lògic que ho haja fet, però també és cert que, si bé un assassinat —o vint i tants— no es pot compensar ni pagar mai, i eixe dolor no té final —ni cadenes perpètues que ho curen, pel que han dit alguns portaveus d'associacions de víctimes del terrorisme—, la reacció d'alguns fa pensar molt sobre el consens que compartixen massa agents polítics per a fer de la democràcia un nyap en benefici propi. I per això cal un estat de dret que funcione correctament, per a evitar que el dolor i la revenja siguen els fonaments per a una societat política inhumana i abjecta. Precisament el que cal és no seguir el programa del terror, un de tants programes alternatius com poden ser el frau fiscal, l'esclavisme, el masclisme, la desigualtat o la més simple demagògia. La democràcia sembla que no satisfarà mai el ressentiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada