M'endinse en una nova etapa —una petita passetjada pel bosc— com a traductor corrector. Ara toca fer la prova en les Corts. Ja fa temps que no m'enfrontava a la tasca quotidiana de traduir per a l'administració, així que ara em toca un període de readaptació i d'empeltar-me de la prosa cortesana més formal, que és bastant diferent de la prosa parlamentària que podem sentir en la transcripció. Per tant, repasse criteris, revise macros, adapte les que fea servir en l'edició del butlletí, les amplie i en cree de noves per a reduir la casuística gràfica, ortogràfica i gramatical que abans deixava passar per davant dels ulls com si no la vegera. Per un altre cantó, mire quin programa de traducció m'avançarà la faena, el Salt, el Trànsit, el Google Translate o l'Apertium. Continuen sense fer milacres, i menys encara si hem de passar al castellà la versió valenciana que mos proveïxen els diputats i que és el resultat que dóna el Salt d'una versió castellana primera. I eixe garbellar de llengües fins i tot passa per un escàner i un ROC. ¿Quin percentatge del PIB representa la indústria de les llengües en què vivim cada dia? Si no deixaren de banda eixa dada econòmica, segurament voríem estes coses —esta «riquesa»— amb molt més interés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada