Lliges el diari i veus que hem de ser optimistes, està clar que no podem fer res que no siga recuperar-mos, és el que no deixem de prometre-mos, que el futur sempre el tenim al davant, diuen que està per fer i que tot és possible. Per contra, sospites que tota eixa elit política, econòmica i fàctica que seu en els cadirots des d'on es fan les premonicions, ja han heretat eixe futur que encara no existix. Però, bé, arribarà el futur eixe o l'altre, i en un de tants futurs de coquetes amb mel, tots estarem morts, tal com dia Keynes, aquell economista que mos haurem de llegir —i espere no estar deixant-ho per al futur— amb la sorpresa de vore el passat fet present. I el futur, el futur, que els faça profit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada