El dia 8 d'octubre, aprofitant que l'endemà era festa, em van traure de casa per a anar al recital de la Rambleta, amb Enric Casassús com a teloner i Maria del Mar Bonet com a estrella de la nit (molt ben acompanyada al piano i l'acordió, però ara no recorde com li dien). I era l'estrella per a la penya que mos vam reunir allí, que teníem ja una mitjana d'edat suficient per a deixar-mos dur per l'espai amb la tècnica i la veu poderosa i vellutada alhora de la cantant. Va repassar poemes de Bartomeu Rosselló Pòrcel, la Teresa d'Ovidi i altres variacions. Vam aplaudir tant i drets, que fins i tot mos va oferir El pi de Formentor com a agraïment.
El que mos va deixar mig despagats mig engrescats va ser el Casassús, cuiner i cantant, que té molta veu i un estil ben interessant —seguint una línia gruixuda que agafaria Ribalta, Humet, Ovidi, Brassens i uns quants més—, tot i que li se va notar la falta «de taules», diríem, a més d'alguna indecisió sobre com enfocar o allargar els finals de frase. Meritori. Al final, un ball de sonores i sordes entre «caussa» i «interesa» em va tombar de tos.
Vora una hora a peu l'anada i per l'estil la tornada. Allà quina hora, vam arribar a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada