A Takse li ix de l'ànima un «tot està podrit» després de sentir un repàs que fan del funcionament i de la composició del Tribunal de Comptes espanyol. No tan sols és inoperant, no té cap capacitat de fiscalització, ni és cap tribunal realment, sinó que, a més a més, va amb cinc anys de retard i, simptomàticament, els delictes que podria descobrir en els comptes dels partits polítics prescriuen als cinc anys. De fet, eixe tribunal de polítics en retirada tampoc descobrix ni delictes ni res, ja que només té accés a la comptabilitat oficial. Però, sense voler-ho, podria donar-se la casualitat. Per si de cas, sempre arribaran quan els delictes hagen prescrit. Els resultats d'eixe sistema no són bons per a la societat, però no sembla que pugam fer canvis, perquè, com va dir aquell, no faran res els qui es beneficien precisament d'eixe sistema i del resultat: cobren més de cent mil euros anuals.
A John Carlin («La mentira se come el fútbol internacional», El País, 13.10.2013) encara li sembla que es pot admetre que «l'idioma és, per damunt de tot, el factor que definix la identitat nacional». La identitat nacional també té, tal com s'observa en este cas, ingredients monetaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada