dimecres, 4 d’agost de 2010

L'espera

Miratges

Esperant, tot el dia esperant. Són coses de les comandes que depenen d'altres que les encomanen a altres que ja no saps ni qui són. El telèfon dels suecs atén en català (oriental, és clar), però el dels murcians i sevillans en castellà (central) i anglés. Estic segur que la massa crítica de clientela catalans seria suficient si no fóra que l'hem de dividir per l'índex de subordinació idiomàtica (i legal) que ens pertoca i que equival a les ocasions en què les administracions públiques valencianes no respecten els drets lingüístics dels seus ciutadans. I això és molta subordinació.

Quasi tanta com la subordinació econòmica que patix la societat valenciana respecte d'unes elits polítiques i empresarials reconvertides en societats limitades i secretes de desviament dels diners públics. Un paraŀlelisme lligat ideològicament i funeràriament seria el cas dels comptes suïssos de Jörg Haider. Són presumptes encara, però no sé per què no m'ha estranyat gens. I diuen les enquestes del cis que el Partit Popular guanyaria ara mateix les eleccions generals. Bé, com que no seran ara mateix, amb una mica de sort els tribunals aclarixen els comptes, ja que no ho fa la política.

Per cert, esperem que ho aclarixca més que el tribunal constitucional espanyol, que al cap dels anys ha sentenciat de nou que la mesa de les Corts —aquella o semblant (El País del 30.07.2010)— viola els drets parlamentaris dels diputats d'esquerra. I els responsables polítics d'eixes violacions estan tan frescs i cobrant els seus sous parlamentaris. Això és formar part de l'elit, quan la llei només és aplicable fins allà on comencen els privilegis personals o de classe.
Publica un comentari a l'entrada