Uns quants amics i coneguts meus estan connectats a través de Facebook, de Twitter, del WhatsApp (i segur que em deixe alguns canals de safareig més), a banda de les xarrades tradicionals del cafenet en el bar i la conversa en taula. No sé com ho aconseguixen, atés que a mi em ve justet xarrar mentres almorzem o, més tard, amb la cerveseta sense alcohol de cap a la una. Són uns minuts diaris que ja donen prou de si. A partir d'ahí, les telefonades em sobren. I, és clar, si haguera d'estar mirant les xarxes socials i la missatgeria instantània, m'ofegaria.
L'única cosa que aprofite és el correu electrònic, on puc demorar les meues respostes i comentaris als missatges i als temes que es proposen en algunes llistes de correu. Naturalment, el temps me se'n va llegint el diari, llegint poca cosa més, fent o repassant algunes fitxes, algunes entrades de diccionari i alguns webs, i mirant de fer estos apunts amb un mínim de substància, cosa que resulta ben difícil. I per això me s'omplin les lleixes de casa. També les del Kindle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada