dijous, 13 de juny del 2013

Clàssics avalotapobles

L'autonomia que mos cal és la de Portugal. M'ha vingut després de sentir els diputats del psoe i del pp replicant-se en les Corts pel conveni que el govern valencià proposa que es firme amb el govern català per a la reciprocitat d'emissions públiques de televisió entre allà i ací.

Tal com vaig dir, envie una queixa al síndic perquè el web de la distribució Lliurex de la Generalitat valenciana no té versió en valencià: eixa senya de la identitat tan solemnement i falsament utilitzada en les Corts pels pepers i valencianerament rebregats Maritina Hernández Miñana i Fernando María Giner Giner. L'efecte ha estat miraculós: ara mateix, mentres escric este línies, torne a consultar el web de Lliurex i apareix en valencià. Supose que el síndic podrà tancar esta queixa amb eufòria pel seu èxit quasi instantani. (Supose que ahir i este matí devien tindre algun problema informàtic, que és una excusa recurrent.)

I quant a Portugal, m'apareix en el diari l'oferta de treball del lloc de rector de la Universitat de Lisboa, que conté el requisit següent:

d) Be fluent in Portuguese language.

En este cas crec que no sentirem les veus d'indignació dels «clásicos alborotadores» (tal com dien els cartells d'avís en la pantalla del cinema abans de la projecció quan jo era menut).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada