Com si ploguera

Després de sentir-me prou desvanit amb dos respostes sobre les novetats que hi ha hagut en les fitxes i la resta dels meus treballets tècnics durant el mes de maig (no ho sabeu prou, però aprecie molt els vostres comentaris, Adolf F. i, sobretot —dèria personal— Germà C.), torne a topar amb la vaporosa realitat de la llista Migjorn. Aprofite, doncs, per a reciclar un poc una conversa sobre els caràcters i el país que tenim i no tenim, que no acaba d'eixir del discurs dels orígens i les genuïnitats.

En realitat té igual d'on vinga o d'on siga la gent, perquè en tots els llocs hi ha persones que votaran i treballaran per opcions polítiques que els perjudiquen. El grau d'èxit d'eixes persones i d'eixes ideologies absurdes supose que varia percentualment d'acord amb factors com l'educació i l'equitat de cada societat en cada moment.

Eixes dades en el País Valencià no són gens bones, i la història que arrosseguem de renúncies i frustracions també han conformat un rerefons que condiciona el present. El daltabaix de la crisi econòmica (eixa gran estafa) podria estar canviat alguna cosa, però no podem assegurar-ho tampoc.

Per cert, per a mirar de tirar en un altra direcció com a país, l'autocrítica hauria de ser permanent, i sempre dinàmica, sempre en el sentit de variar els procediments a la vista dels resultats, en lloc de demanar disciplines (ei, 'deixuplines' tampoc) i penediments culpables. Per contra, sovint sembla que hi ha qui no sap fer eixa autocrítica sense agrors, retrets i desqualificacions que mos paralitzen o que mos duguen per camins sense eixida. Davant d'això, un recurs possible és fer com si ploguera. Jo ho practique sovint. I, tal com diuen, quan plou, tot lo món es banya.