divendres, 7 de juny del 2013

Embolicat com un caragol

Sovint no m'explique gens bé, i he d'esmenar els meus comentaris. N'havia fet un renegant del fons de tot, però un company collistaire de tfv m'ha mostrat que no em fea entendre gens. Espere aconseguir-ho algun dia, tot i que tampoc no sé massa per a què.

L'AVL és una institució que jo diria que no caldria tindre, si la societat funcionara d'una manera més eficaçment i profundament democràtica. Atés que això no és aixina, va ser una sort que a Zaplana li pegara per crear-la, i no ha anat malament del tot, a pesar de la funció més aviat socialitzant (o placebo) que crec que tenen molts acadèmics.

D'altra banda, tampoc no em referia als moviments ecologistes i feministes en el sentit que dius, encara que puga existir eixe control a través de les subvencions. La meua afirmació era: «I el mateix s'esdevé amb el medi ambient o el masclisme: estem parlant de diners (per carregar-se la natura, per tindre població servil).» Pretenia indicar simplement que la destrucció de la natura i el masclisme no s'aguanten per cap altra causa ideològica de fons que no siga el l'econòmica (que en este moment seria el capitalisme sense regulació).

Intentava fer un paraŀlelisme amb el fet que el blaverisme (i les polèmiques sobre la natura de la llengua) és un instrument (entre altres) de control econòmic en mans de les elits valencianes. Trobe que l'experiència mostra que no hi ha cap possibilitat de convenciment racional general en la societat que no tinga fonament econòmic. En democràcia, és clar, els controls haurien de regular i reequilibrar eixe fonament econòmic.

Sort que tinc coses més concises i explicables a fer, com ara queixes al síndic de greuges. Si no, no em trauria la pasta dels dits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada