Diu Le Monde (11.06.2013) que el govern grec tanca la radiotelevisió pública Ellinikí Radiofonia Tileórasi (ert). Hi treballen unes tres mil persones i no saben quantes continuaran tenint faena en el nou ens més menut que preparen. En este cas els grecs van per darrere dels valencians, però les causes de la desfeta del mitjà públic deuen ser semblants. No sé si han pres com a exemple el País Valencià, que té la mitat de personal (en la població i en la televisió). He vist eixa notícia d'última hora i he pensat en els possibles paraŀlelismes entre els dos països. Uf, me'n passe comparant, és clar.
Per sort, i per ara, la situació social mos coŀloca un poc més a recer, però això no és cap consol. La recepta per als grecs és la mateixa que es pretén aplicar ací, i en podem témer els efectes. Tal com diu Andrés Boix («Vuelve el cemento», El País, 07.01.2013) parlant de l'urbanisme, que no sé com està en Grècia:
Així, els experts, que després d'haver assessorat l'administració en el passat i haver construït (i cobrat amb ous d'or i no de ciment) el nostre sistema fallit d'espoliació ambiental i territorial, ara es presenten com a «tècnics independents» que mos han de rescatar dels nostres terribles polítics, ja han començat a insinuar per a on aniran els trets. Segons el seu criteri, el problema de l'urbanisme valencià és, agarreu-vos fort, que resulta massa complex, llarg i car d'urbanitzar.
Tenim el Mediterrani fet un nyap, l'aigua de la mar i les vores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada