Les novetats de les fitxes del mes passat contenien una fitxa nova sobre la construcció de la preposició per precedint el sintagma que representa una part del dia: pel matí, per la vesprada, per la nit... La norma que dia que això era incorrecte era una indicació de Pompeu Fabra sense massa gruix explicatiu pel que fa als fonaments de la seua negativa. És clar, la normativa no ha de seguir la història, els dialectes ni res en concret, ja que només depén de la decisió —subtil o no— dels que la fan. En este cas, però, la història i l'ús dialectal oferien dades que hagueren permés fàcilment admetre un tret que es veu que no li acabava d'agradar al mestre.
Per tant, ho hem anat arrossegant fins no fa tant com a error, tot i que continua vigent en l'ús habitual. I continue amb la sensació que estem massa sotmesos a la confrontació entre la normativa i l'ús comú, mancats encara de les referències literàries i periodístiques que mos amplien el ventall de la tria entre registres més gruixuts o més subtils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada