A mitjançant dit el mateix

El diputat Blanco Giner (d'Esquerra Unida), en les seus intervencions orals fa discursos ben travats, pausats, usant un lèxic que dóna un to formal (nosaltres, amb) però que no força la comoditat expressiva general (en 'amb', unflar, menejar) i els trets dialectals comuns (seua, incoatius -ix, hi han). En canvi, en els discursos o comunicats «elaborats» i llegits, que és on més podria perfilar i afinar tot els seu potencial oratori, és on apareixen, a més dels trets que defugen innecessàriament la varietat dialectal pròpia, construccions com «dit acord» o «el mateix» (calc de la construcció anafòrica castellana el mismo).

En realitat, supose que no és el diputat qui escriu eixos «comunicats», sinó que li'ls escriuen els coŀlaboradors, i no m'estranyaria que els redactaren en castellà i que els traduïren amb el Salt. Després, si de cas, podria ser que ho corregira algú seguint algun manual de referència, però sense arribar a apreciar la diferència, per exemple, entre mitjan i mitjançant, tal com li va passar a la directora general de Radiotelevisió Valenciana, Rosa Vidal, en la seua intervenció del 18 d'abril: «El punt d’inflexió va succeir a mitjançant juliol.»

Trobe que podríem dir que no disposem de referències normatives i estilístiques suficients i a l'abast; però també podríem afirmar que sí que en tenim, però que no arriben a assimilar-les a causa de la pressió de les referències en castellà. Supose que és per este segon motiu que es dóna el cas curiós de la mare que li diu al fill «tot allò que necessites», que és un cas d'influència de la norma escrita (i, alhora, una mostra de poc contacte amb un registre oral informal). També seria el cas més curiós dels pocs diputats i diputades que parlen amb bon estil i amb multiplicitat de recursos oratoris, però que, en llegir documents formals per a manifestar la seua posició o opinió política, inclouen calcs lingüístics del castellà escrit i trets estilístics d'un registre escrit derivat del llenguatge administratiu i de les receptes simplificadores de les normes que s'han d'assimilar per als exàmens de normativa —que no per als exàmens de llengua, si és que n'hi han—. I, clar, el context no l'apanyen els manuals ni els filòlegs enamorats de la lluna, que poden lliure amb el monòleg de Robert Castel sobre l'accent.