El dia que és, apunte de passada que les lleis que fan els parlaments tenen títol, i diria que això no és un nom, sinó que generalment sol ser la descripció d'una intenció, almenys per estes latituds. Eixe títol, que pot ser molt llarg, es veu sovint convertit en sigla o acrònim, per abreujar.
D'altra banda, en este estat espanyol compost, les lleis tenen versions en diversos idiomes —sovint només el títol—. Per això, les abreviacions amb què es denominen es creen a partir de la llengua de citació —del títol o del text—. Com a exemple significatiu, la loapa (en castellà) i la lohpa (en català), segons el Diccionari jurídic català de l'iec.
Ara mateix, tenim l'exemple malaurat d'una possible lomce (en castellà) perpetrada per l'abreujable ministre Wert, que es correspondria amb la lomqe (en català), i que si es desplegara tindria realment un efectes mals d'abreujar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada