Paradoxalment, en este marc conceptual a penes s'esmenta els propietaris «del nostre deute», ¿qui són i per què els el devem? ¿Com han aconseguit reescriure la nostra Constitució? És comprensible que no es pronuncien els seus noms o que no es mostren els seus rostres. Els qui governen al dictat dels seus designis també els deuen molt.Rafael R. Tranche, «Vivir por encima de nuestras posibilidades», El País, 16.05.2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada