La nostra democràcia és de baixa qualitat, però encara pot semblar de luxe comparada amb la que tenen en Romania, Hongria, Macedònia o Montenegro. Això no és cap consol, perquè eixos exemples, segons jo ho veig, són una amenaça, i estic segur que hi ha qui ho veu com una possibilitat i que es podria aplicar extensivament ací, sobretot al País Valencià. Veig passar molts diputats i diputades instaŀlats en les Corts amb les seues cohorts de serfs competint per parasitar amb el màxim profit els serveis públics que haurien de servir per a millorar la convivència i les condicions de vida de la societat. Tal com diu Andrés Boix («Trobades»,, El País, 06.05.2013), tenen un altre ús:
Ací, fins i tot les associacions de mestresses de casa han convertit això de la «societat civil» en un terme que, traduït al valencià normatiu i certificat per les nostres autoritats, significa «grup que troba diners públics i contacta amb els polítics en dinarots i soparots per vore si claven el nebot a treballar en una empresa pública».
Podem dir que això no és la norma, però només per un detall, perquè les normes legals que tenim no validen encara eixa situació i eixa desviació dels diners i dels poders públics. Però només cal fixar-se en quins són els mitjans, els conductes, els procediments que poden fer servir els ciutadans i ciutadanes per a participar en política i en la gestió pública: no n'hi han, ens han usurpat eixa opció, eixa obligació ciutadana, que és la garantia de l'exercici dels drets. ¿I per què? Perquè si tinguérem l'obligació de participar, tindríem consciència dels drets i dels deures, i llavors tot eixe parasitisme deixaria de disposar d'eixe hoste inconscient en què mos convertim com a societat sense responsabilitats. Veig passar els assessors i beneficiats dels diputats i diputades que tant mos «alleugen». Herois sense risc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada