Les declaracions de Ciscar Bolufer, vicepresident valencià, sobre la censura a què probablement sotmetrà el seu govern les emissions de tv3 al País Valencià, si és que tornem mai a vore-la, són un símptoma més d'eixos que confirmen la nuŀla credibilitat democràtica que tenen eixos personatges polítics, per molt que fingixquen quan apareixen per l'hemicicle valencià o quan demanen el vot. A més a més, confirma argumentalment que, si pretenen fer-ho en una televisió que depén d'ells, és simplement perquè és el que feen i fan en Canal 9.
Més greu encara és que pretenga que això que denomina «senyes d'identitat» valencianes es reduïxca als seus prejuís polítics partidaris, que són tan dogmàtics i demagògics que no admeten la confrontació amb una possible diversitat valenciana. És a dir, que situa els seus dogmes i poders censors per damunt de la llibertat d'expressió i comunicació dels catalans i, sobretot, per damunt del dret dels valencians a l'accés lliure a la informació, a la cultura, a la història i a l'opinió.
Veig el tallacames i entenc que a voltes podem estar aixina, amb l'ai al cor, fent equilibris per damunt de l'embordissada, camuflat entre un país possible i els paisans que el fan impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada