La dona perseguix la seua filla per la botiga del centre de València. Li parla en valencià, però no identifique que siga de cap poble concret, té moltes esses que xiulen i un vocabulari que arriba a tindre la construcció «a casa tens tot allò que necessites». En les Corts, hi ha diputats que es calfen el cap mirant de cenyir-se a uns doctes els possessius amb -v- («meva»), els incoatius amb -eix («garanteix») o els demostratius reforçats («aquest»); per contra, no acaben de recordar les alternatives possibles per a «bueno», «pues», «entonses», «desde luego», «hasta», «lío», «oiga»... I sort que eixos fan eixe esforç per ajustar-se al que es suposa que promouen en l'ensenyament.
Rosa Vidal, que dirigix ara la «nova» Radiotelevisió Valenciana, intervé en les Corts en valencià, a pesar que això deu ser una novetat professional per a ella. Que siga un senyal nou també (i que aprenga a esmenar el Salt, que la pràctica fa mestres, com dia ma mare). Però passen els anys i continuem sense referències lingüístiques clares per a un país possible. Sense referències massa clares en general.
Són les mateixes vacil.lacions que trobaràs en les publicacions de l'AVL, en el valencià depauperat de Corral Nuez i, fins i tot, en molts blogs de llicenciats en Filologia Catalana que no saben català. Estic totalment segur que a aquesta dona no li va eixir cap pansa als llavis pel fet d'haver esquivat el "lo" neutre.
ResponEliminaVaciŀlem bona cosa, ben bé això.
ResponElimina