Ahir teníem la plantilla de l'Elx de futbol, que acaba de pujar a la primera divisió, parada esperant davant la casa dels carameŀlos, al cap de carrer dels Navellos de València. L'entrenador de porters parlava pel mòbil amb algú: en valencià. Aprofitant, doncs, eixa proximitat lingüística, li vam demanar si anaven a fer el numeret de la recepció amb les «autoritats» polítiques —casualment crec que ahir era també el besamans de la Mare de Déu, segons em va descobrir Aureli—, però mos va dir que ja l'havien fet. El vam felicitar per l'ascens. Era d'Alcoi i va ser simpàtic amb les fans... Tal com estan les coses, esperem que la continuïtat de l'equip tinga a vore amb l'èxit esportiu i no amb els diners de tots els valencians que el populisme polític hi ha desviat mentres els lleva de la recerca, la sanitat i l'educació. Llàstima que tot això no ho apanyen els besamans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada