Aprofitant una densitometria òssia i que s'acosta el meu aniversari, ma mare i jo li fem un homenatge a ma uela, que no estalviava massa, però s'ho passava tan bé com podia. Resulta que, fa molts anys, de tant en tant dinava en La Pepica, a la Malva-rosa de València. I allà hem anat a parar després de la prova mèdica. També passaven tres mesos de vacances en estiu els seus fills menuts prop de la mar, en una caseta de peixcadors del Cabanyal o en un riurau de Dénia. Els pares hi anaven els caps de setmana, perquè la tintoreria no fea vacances i havien de llavar muntanyes de roba per a l'hivern.
No farem ací molts més homenatges. La paella de la casa, bona però un poc oliosa. No tenen la carta en valencià. I és massa car.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada