La recerca de la seialada (/seialà/) que ha amollat el diputat socialista Vilaplana Gironés per a referir-se ara no sé a quina llei, sembla que serà més àrdua del que havia previst. El personal alcoià que he contactat no en sap res, i això que el diputat diu que això hi diuen al seu poble. Bé, vorem si respon el mateix diputat.
El company Elxà Joan-Carles Martí ho ha volgut relacionar amb salleier -ra que seria un adjectiu elxà covat emparentat amb la locució de sa llei de què parla Jordi Colomina. En tot cas, no veig com passa d'una cosa a l'altra en les muntanyes d'Alcoi.
En fi, que hui divendres, entre les transcripcions, els apunts i les consultes urgents, hem tingut un dia més mogut del que esperava. Per sort, al futbet hem sumat una victòria... Ridícula, sí, perquè jugàvem contra sis, però victòria. El problema enguany és que cada u veu el joc d'una manera diferent. Bé, normal, ¿no?, com tot en esta vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada