És curios el to agressiu que adopten algunes persones quan perceben una inesperada divergència lingüística. I el que resulta més sorprenent és que ho facen alguns forasters castellanoparlants cambrers o cambreres que t'han de servir un tallat... ¿Un tallat?, «que serà un cortado»... Sí, reina.
Mirant-ho bé reunixen totes les cartes per a estar en disposició de pressuposar que el client valencianoparlant del país on han arribat té algun dret a no parlar en castellà amb ells, ja que és el que és habitual en eixa situació típica de la relació client-cambrer, i, tanmateix, hi ha alguna cosa que no va com semblaria que ha d'anar en este país, ja que no és tan estrany que el client reba un renec o un bonegó a causa de la llengua que ha fet servir.
Fes cursos d'espai lingüístic personal, doncs, perquè, si no, acabaràs estressat, que és el que diuen Ferran Suay i Gemma Sanginés que els passa als catalanoparlants. No sé si realment passa tant això com diuen, però sí que tinc la sensació que es continuen donant i conreant les condicions per a transmetre l'omnipotència apresa que ens provoca un poc de desemparança, per exemple, en un bar de Manises.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada