La bona voluntat, el macadam que empedra l'infern, no podem evitar tant com voldríem que mos semble lloable o acceptable. Amb tot, convé sempre repassar-la críticament, a vore si volent fer una gràcia, estem traguent-li un ull a algú. Per exemple:
[...] el perfil de l'agressor musulmà no es diferencia molt de l'autòcton.
Doncs, diria que hi a diverses confusions en eixe fragment. La bona voluntat és la que fa que la persona que ho diu, que pertany a un gabinet psicosocial que tracta problemes relacionats amb la violència masclista («de gènere», en diuen), no siga conscient que no fila tan prim com convindria. El cas és que equipara musulmà amb 'aŀlòcton, estranger', que no són precisament termes ni sinònims ni antònim d'aquell. Per sort, els perfils dels agressors que esmenta són pareguts, tot i que mos quedem sense saber si l'autòcton és catòlic, budista o té algun altre tret especial.
D'altra banda, això de ser autòcton és una cosa aixina com ser un indígena, però sense eixa connotació negativa o salvatge que hem aprés en les noveŀles i fims d'aventures de menuts. En fi, en formar part d'Europa, autòctons, que és un estatus que mos creiem. No fa massa anys sentia jo per la Vall la conversa d'uns homes majors —quarantena, cinquantena, sixantena— que comentaven les xiquetes jovenetes que havien arribat a no sé quin local de prostitució de la rodalia (crec que no era Ca la Pelicana). Parlaven més o menys en l'estil que Sánchez Dragó ha utilitzat últimament per a les seues aventures japonenes dels anys sixanta. I això mos hauria de recordar que els termes, en general, són confusos, molt confusos, i que els hem d'anar redefinint amb cada ús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada