Un recurs retòric que he sentit últimament és el següent:
Mosatros, doncs, continuarem fent el mateix esforç, mantenint la mateixa dotació pressupostària, en absolut, perquè, a pesar de la crisi, no es menyscabe la qualitat d'estos programes tan importants.
És el conseller Font de Mora, que es veu que posarà diners de la seua butjaca... No, no, en realitat només es retòrica faŀlaç, ja que el que no explica el conseller és d'on mos agarrarà els diners per a posar-los en eixos programes educatius que considera tan importants i que tant d'«èxit» estan donant-mos en la cua educativa estatal (38,7% de fracàs escolar, segons corregix el conseller a la diputada Noguera Montagud, que havia «exagerat» amb un 40%). Que jo sàpia, els diners no desapareixen de la fórmula 1, de la despesa farmacèutica dels hospitals privats amb diners públics o dels edificis interminables de Calatrava, però sembla que pot ser de la llei de dependència, de la recerca científica i altres qüestions realment banals.
Un altre recurs que també és destacable és el següent:
La Generalitat en estos moments és líder a Espanya en la construcció d'infraestructures educatives.
Com que els resultats educatius són un desastre, almenys que algú en traga resquit, com ara el pou sense fons de les empreses constructures gestionades amb diners públics, com ara ciegsa.
En fi, que la nostra falta de vergonya i d'escrúpos es veu que encara no ha arribat als límits democràticament assumibles:
Per cada dia lectiu d’un alumne, en el nostre sistema educatiu la Conselleria d’Educació invertix o ha invertit l’any passat 1,19 milions d’euros.
Si tenim en compte els sobrecosts de ciegsa, podem començar a pensar de què parlen quan parlen d'educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada