Un 5 %... ¡Para el cabàs!

A voltes sembla ridícul que pugues pensar que el 5 % del teu sou de funcionari puga resoldre les malifetes polítiques, bancàries i financeres que han provocat el que coneixem com a crisi econòmica. D'acord.

Al cap i a la fi, si pensem en el global dels funcionaris, ja suma una poc més de diners que es veu que els polítics governants es podran gastar en pujar en Ferrari, atorgar contractes a dits d'instituts d'ensenyament que tindran un sobrepreu del 300 %, convenis i subvencions per als oripells de l'església catòlica, armament per a matar persones més miserables encara que malviuen en països propers o llunyans, regals de Nadal o de commemoració de les Corts, tal com el restaurant ruïnós que l'anterior president, Julio de España, va fer construir en l'hemicicle i que ha deixat com a penyora... I tantes, tantes possibles nimietats que es podrien resoldre amb un funcionaments més transparent i rigorós de l'administració pública que no se n'anirien en Fileses, Naseiros, Zaplanes, Camps i Bigotes... Ah, no: retallem el 5% del sou dels funcionaris, això sí que és fàcil, vistós i ja no cal fer res més, ¿no?

És a dir, la partida de diners se'n va en els arquitectes i advocats que cobren en negre, les constructores, botigues i llanterners que no et cobren l'iva, les despeses de representació, el personal i les famílies eventuals d'assessorament i cafés diversos dels càrrecs polítics, les festes de socialització de les elits polítiques i socials, la calefacció i l'aire condicionat deficients i malbaratadors dels edificis públics, l'aigua que se'n va pels albellons mentres els demagogs de torn prometen transvasaments a crits i colps de paella pagada per tots, les multes que els alcaldes perdonen als seus «clients», les llicències urbanístiques per a les butjaques polítiques... No pararíem. De fet, eixe és el funcionament de la nostra petita democràcia. I podem dir que és una sort, vaja.

En resum, que jutgen Garzón i que li restauren els drets, que inhabiliten ja d'una al tal jutge Varela i a la colla d'alegres maniquins sense por ni vergonya del cas Gürtel i, si anara aixina, encara podríem alegrar-mos de poder contribuir-hi amb un 5 %. No s'enganya Camps Ortiz quan diu que ningú es pot creure que ell es venga per uns vestits: no mos ho creguem, sabem que n'hi ha més.