Hi ha algunes sintonies que et desperten una sensació de seguretat, de confort, fins i tot inesperadament, com ara quan el grinyolar de les frontisses d'una porta t'inspira el record de la sintonia d'El Mundo de la fonografía de José Luis Pérez de Arteaga, que correspon el començament de la banda sonora del film Rebecca d'Alfred Hitchcok (Spotify), música de Franz Waxman. Un so, música, un soroll que transmet significats.
Són les traduccions que no parem de fer amb els nostres sentits, tot i que no ens n'adonem. Hi ha qui s'hi professionalitza en això de la traducció, com ara els traductors de Qüestió de fe de Donna Leon (Joan Puntí) i Els amants de John Connolly (Eduard Castanyo), que la revista Presència (núm. 1.992) torna a condemnar a l'anonimat en l'apartat de les novetats editorials. El director de la revista, Joan Ventura, em va dir que ho indicarien, però se'ls torna a oblidar. En canvi, l'editorial i el preu sí que l'indiquen, i també els noms dels traductors de La neu i altres complements circumstancials de Xuan Bello (Jordi Raventós) i de L'afer Curilov d'Irène Némirovsky (Lourdes Bigorra). Per tant, no és tan complicat, ¿no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada