Desconnectar

Diu un article d'economia del diari (Fernando Barciela, «Una china en su zapato», El País, 09.05.2010):

La realitat és que la situació actual del mercat no té res a vore amb la de fa quinze o vint anys. Si és cert que el casual s'ha convertit en la línia de calcer més utilitzada (la gent se'ls posa per a anar a tot arreu) i la més interessant per les seues possibilitats fashion [...], no és menys cert que l'oferta és ara iŀlimitada.

Doncs, una mica com s'esdevé amb la llengua, que a pesar que continuem coneixent les fórmules i el lèxic per a anar més mudats o més posats, s'ha generalitzat tant el casual lingüístic que l'oferta és immensa i també sembla que et pugues moure per tot arreu amb eixe registre.

Ben cert és que hi ha els nostàlgics, els erudits i les ànimes classificadores que preferixen encaixar cada peça en el seu lloc, com si el lloc on encaixaven les peces fóra necessàriament «el seu». És cert que en perdre els formulismes, les convencions, perdem alguna idea bona, algun tret cultural... Tanmateix, això tampoc no és una pèrdua absoluta, sinó relativa, moltes vegades els substituïm. A més, això és un indicador d'època, de persones diferents, dels que érem i dels que som. Com sempre, podem lamentar-ho i podem conéixer-ho, dos opcions no excloents i que hauríem de tindre sempre a mà.

Parlar de vosté, parlar de tu, parlar de vós, quins debats no arribarem a fer. La vellea que mos acaça. La meua àvia em dia que jo no sabia què era passar una guerra; ma tia que no sabia què era passar fam... No sé massa bé amb què renyarem els qui vénen darrere, però tenim munició per a tots els gustos. Per exemple, no sabeu què és viure desconnectat.