Sembla que la Universitat de València suprimirà la correcció dels texts juridicoadministratius d'entre les assignatures del màster que impartirà l'any que ve per a futurs tècnics lingüístics. Si no fóra perquè ho trobe iŀlògic, fins i tot podria dir que fan bé, tenint en compte l'existència residual d'eixa correcció. (I estic segur que el professor d'eixa petita assignatura no ho feia per diners, que sis-cents euros no resolen res al cap de l'any. Potser és que canvien de professor, que tampoc no puc que el que n'hi havia fóra cap eminència en la qüestió.)
En realitat la correcció de textos juridicoadministratius és la correcció de la traducció del text castellà, i això és realment un fet paradoxal per a l'existència d'una llengua oficial. La realitat és que el valencioà pràcticament no existix en l'àmbit juridicoadministratiu, si entenem per existència, l'ús en la redacció de documents. En un país on els ciutadans «necessiten» fer servir el castellà per a obtindre, posteriorment, documents en valencià, no podem concloure de cap manera que el que cal és saber traduir correctament. Llevat no tingam clar en què consistixen els drets lingüístics i, fins i tot, l'existència d'una llengua.
Em passa pel cap que això és una cosa com si decidírem no escriure noveŀles en català, ja que n'hi han tants milions de noveŀles escrites en altres llengües, entre les quals, molts milers de castellanes. Les podem traduir i avant. El cas és que em sembla evident és que, ja posats, per a què buscar els còpies, si podem llegir directament els originals.
Malauradament, eixe punt de vista és conegut i no faré ara un repàs als Galinsogas, Savaters i altres ideòlegs de la redundància de les llengües (que no siguen les seues). El mal és que la Universitat de València hi caiga de morros. I fa anys que ho fa i aixina estem, entre una proclama d'«unitat» lingüística i la següent, anem perdent els llençols de l'ús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada