Ara que s'acosta la retallada salarial que, per art de màgia, resoldrà el fet que les entitats bancàries i financeres s'hagen dedicat durant anys a convertir l'estalvi general en el seu casino particular o el seu paradís fiscal casolà (no cal anar al Carib o a Suïssa, encara que tampoc van malament per a desemboirar-se), l'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu que el cànon digital que s'aplica a l'estat espanyol és iŀlegal, i tot, perquè a la propietària d'una botigueta de Barcelona no li va semblar que fóra acceptable el que a la majoria li sembla increïble però que accepta com si fóra inevitable.
Tal com dia el Capità Enciam, els petits canvis són poderosos, i, de fet, tal com sabem massa —tot i que preferim descarregar-mos d'eixa responsabilitat—, la suma dels actes individuals, que tenen efectes coŀlectius i socials, comencen amb l'actuació individual de cada u. Era allò del camí que comença amb el primer pas, trobe.
Per exemple, ¿aconseguiré unes finestres de fusta decents amb un preu raonable o hauré de carregar amb unes finestres d'alumini sense ruptura de pont tèrmic? És clar, els actes individuals més comuns consistixen a carregar amb les d'alumini, perquè és el que n'hi ha, sense més consideracions. Després, pots renegar ben a gust, això sí. Però, ¿quin serà el meu petit canvi poderós? Si més no, comparar preus i qualitats a ca altres fusters, perquè en eixe ram, a pesar del que és comenta en general, també n'hi ha mercat i tot pot cambiar d'acord amb la demanda.
Si ja ho sabem massa, ningú va dir que fóra fàcil aconseguir el que és just. I si ho va dir algú, estava enganyant o estab ben enganyat. Ja que me s'emporten un 8&#nbsp;% de retallada salarial, hauré d'incrementar, si més no, un 8&#nbsp;% d'exigència ciutadana: ¿Mundo Ilusión? ¿Terra Mítica? ¿Ciutat de les Llengües? ¿Mahattan de Cullera? Comencem per tancar l'interruptor de la pantalla quan tanquem l'ordinador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada