Divendres i altra volta ratllant d'arrapafuig. Sort he tingut de recordar la música electrònica (secció suau), perquè després del repàs a Deep Purple tot el matí sense adonar-me'n —el mòbil sonant i perquè té llum, que si no...—, estava un poc revolucionat. Em calme cap al final, quan veig que ja no hi ha remei.
A més dels companys Francesc i Negu que ha escrit uns comentaris molt interessants en l'apunt anterior —només puga hi diré la meua—, un amic valler d'anteriors aventures també m'ha escrit per a documentar-me el que ell coneix i pronuncia: premigjorn. Jo conec de sempre el ple migjorn (en, estiu, a migdia, quan fa molta calor, tots tancant els ulls i no és cosa d'anar a ca ningú a destorbar), que jo escriuria separat, per anàlisi dels elements comprensibles, però ja hem vist que Francesc en fa un mot, plemigjorn que significa el que li comentaven a Coromines. Per Internet he conegut també el comentari d'algú (no sé si el mateix Salvador Jàfer) que diu ser de Ràfol de Salem:
Ací al Ràfol, hi havia el costum, com en molts pobles llauradors, de fer «el ple migjorn». Els llauradors se n'anaven a treballar enjorn al camp, cap al migdia, quan la temperatura pujava, com que no s'hi podia estar en els bancals, aprofitaven aquestes hores per a fer un bon descans després del dinar, i així que el sol havia traspassat el punt més alt del cel retornaven a la faena fins a la posta.
Així que les concordances tiren cap al que comenta Negu: el ple del midgia, el ple migjorn... el plemigjorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada