La segona sessió dedicada a la desintegració ètica d'alguns membres del coŀlectiu no s'ha produït hui. Vorem si arriba el dia..., i arribarà, dissortadament. Hi havia un concurs per ahí on potser em podria agafar per a fugir, però encara no arriba al que caldria i té més inconvenients que trobe que encara superen els (possibles) avantatges professionals.
Al taller, m'han deixat el carro per a provar a ca l'itv. A la gasolinera, la que cobrava, que m'ha atés en valencià després de sentir-me, m'ha fet recordar Santiago La Parra, que es passejava xarrant en valencià amb uns amics pels passadissos de les Corts buscant l'hemicicle —el ple anava a declarar Gandia ciutat gran, ja veus: si en van dir, de destrellats solemnes i populistes, en eixe ple—. En vorem, em va preguntar en castellà per on paraven els diputats. El vaig orientar en valencià i van continuar el seu camí.
Pensava escriure-li per a dir-li-ho, però ara mateix tinc una miqueta de gossera. Ho deixe ací, i si mai ho veu, ell mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada