Mirem la final de fubtol de la Champions i llegim missatges endarrerits. Un altre dissabte de faenes domèstiques al sarró, i de vesprada observes que encara tenim el gat despentinat, i això fan, pentinar-lo. Que si el nom de la llengua, que si la unitat, que si els enemics de la llengua... Certament, com voler descobrir el nom o la unitat dels dofins, que també parlen entre ells, però que estic segur que no deuen fer filologia casolana. I no és una sort, perquè s'hi podrien entretindre bona cosa.
Per cert, hi ha encara qui creu que hi ha «enemics de la nostra llengua» i, no, no fan una sinècdoque, sinó que es veu que ho creuen sincerament. No hi ha enemics de les llengües, hi ha un sistema capitalista, hi ha sistemes democràtics que el modulen, hi ha interessos econòmics i de poder en joc i, per tant, hi ha discriminacions i hi ha injustícies (¡ei, que no són necessàriament el mateix!). En tot cas, no hi ha enemics de la llengua, sinó beneficis polítics (i els consegüents) per als discriminadors, i perjudicis socials i econòmics per als valencians, injustament discriminats per motiu de llengua (d'eixa llengua que no denominem castellana-espanyola).
I ho deixaria ací, amb la sensació que hi ha més respostes emocionals i polítiques que lingüístiques, tal com pertoca, quan no s'està parlant realment de lingüística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada