I ara, dissabte, ja em diràs què he de poder escriure, després de passar el dia amunt i avall, sense temps per a pensar més que en mobiliari o alimentació. Doncs, d'això està feta la vida, en realitat. Per exemple, de la dependenta que no ha sentit mai, això diu, la paraula «aixeta», i jo em pense que fa mala cara per qüestions laborals, però a Takse li sembla que el que li molesta és que no li parlem en castellà. ¡I ara!, ¡mai no ho hauria pensat!
A banda, també hi ha el cas típic del valencià de tota la vida que s'ha de presentar al mitjà de la jqcv en juny i que opina que parla molt malament, sense adonar-se que té una prosa molt més bona que la poesia que li posen molts presentadors de l'infame canal públic de televisió de la Generalitat valenciana. Certament, era estrany que no saber què són els llanterners, però ara ja la sap.
I acabarem el dissabte denunciant que la força del mercat desregulat, incompetent i amb deriva cap al monopoli m'està fotent la tv3. Es veu que la competència, per als «liberals» autoritaris que mos governen és el monopoli territorial de l'emissió. És a dir, que si m'agrada el Cacaolat, doncs, no, el monopoli diu que ací he de breu Choleck, i si vullc tastar un vi del Priorat, doncs, no, ha de ser de Requena... ¿Era això?
De moment, després d'uns quants milers d'euros de tots els valencians gastats en recursos judicials, la Generalitat s'ha d'engolir la supèrbia i la demagògia en el cas de la titulació universitària de capacitació lingüística (filologia catalana). A poc a poc ho resoldrem tot, sense haver de deixar ningú tombat en una cuneta, tal com dia el president peper Camps Ortiz que li desitjaven els socialistes. Només un poc més despullat, això sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada